Setmana a San Francisco - Week in San Francisco

Havia arribat l'hora d'acomiadar-se de New Haven. A les 9 del matí, després de dir adéu a la família Genn, sortia per anar a buscar la camioneta llançadora que em portaria a l'aeroport John Fitzerald Kennedy de Nova York. I per primer cop des de la meva arribada plovia seriosament, justament quan no em quedaven mans per agafar el paraigues. Tot i així, el bus no va trigar gaire i vaig poder esperar-lo a cobert.

A l'aeroport, després del control de seguretat (vinga que ja només en queda un!) em connecto a internet a través del Skype (mola) i miro una partit de la NFL mentre espero per embarcar. L'avió em porta d'una punta a l'altra del país. Quan els núvols i la llum ho permeten el paisatge és espectacular: el centre dels Estats Units està tot nevat després d'unes nevades fortíssimes dels últims dies.

El taxista que m'apropa a l'hotel des de l'aeroport m'explica què puc visitar a la ciutat. Malhauradament només tindré mig dia per fer una mica de turisme i haurà de ser per la ciutat així que ja em puc anar oblidant de veure les sequoies, una llàstima. L'hotel està bé i l'habitació també, us deixo algunes fotos. El dia següent, algú em comenta que la zona està al límit amb una zona poc segura. La veritat és que de camí cap al congrés , uns 10 minuts a peu, es veu un canvi força abrupte d'una àrea bastant deprimida, edificis en mal estat i rodamons sense sostre, a l'àrea del centre de la ciutat, edificis alts, centres comercials, executius i demés. De totes maneres, en cap moment vaig tenir la sensació d'estar en una zona perillosa.

El congrés com qualsevol altre però més massiu. De dilluns a dijous hi assisteixo cada dia, amb més o menys sort/interès en les xerrades. Dilluns mateix em trec del damunt el "pes" de presentar el poster. Arriba divendres i passo pel congrès únicament a agafar alguna cosa per esmorzar. Aquesta setmana a San Fran ha sigut la de pitjor alimentació de la meva estada als Estats Units. De totes maneres m'ha servit per poder tastar l'hamburguesa americana, el pastís americà i un muffin que s'afegeixen al hot dog, la pizza i altres que podeu trobar en entrades anteriors.

La idea era agafar el tramvia i anar a veure el carrer Lombard, però resulta que només accepten diners en metàl·lic pel bitllet. Així que res me'ls hauré de mirar des de la vorera mentre pujo a peu pels turons de la ciutat.  Abans però, un sensesostre m'ofereix un diari, Street Sheet, per 1 dòlar. No m'arriba però li dono totes les monedes que em queden a canvi del periòdic. Com ja havia notat, la ciutat té un elevat nombre de persones que viuen al carrer, unes 12000. Després de caminar una mitja hora pendent amunt arribo al carrer en qüestió, molt curiós perquè fa esses. Us en poso algunes fotos, però potser ja l'heu vist en alguna pel·lícula.

Per la tarda només queda acabar de preparar el viatge de tornada a Barcelona. El taxista que em porta a l'aeroport em parla d'un Mystery Spot: un lloc on et medeixes a banda i banda d'una porta i el resultat és diferent. A posteriori, amb una mica de cerca per internet, he descobert que els Mystery Spots són una cosa més o menys corrent... i que tenen una explicació. També em parla d'un lloc a Itàlia on els cotxes deixats en punt mort pugen carretera amunt... aquest taxista és una mina i un mestre de l'esoterisme internacional. Arribat a l'aeroport i sobretot passat el control de seguretat (l'últim!) m'entra gana i em compro un Kit Kat King Size (bàsicament dos Kit Kats junts). A la mateixa botiga veig una baralla de cartes Bicycle (les Heraclio Fournier dels Estats Units) i evidentment me les compro. D'aquí fins a Barcelona, poca cosa més a part de moltes hores d'avió dormint, veient pel·lis dolentes, menjant i ocasionalment fent de traductors (amb el noi del seient del costat) per una turista americana i una senyora xilena afincada a Barcelona que no s'entenen però insisteixen a intentar comunicar-se (sobretot la segona). La primera presumeix de filla que estudia a ESADE. Finalment arriba el moment que semblava que no arribaria mai, sortim de l'avió, sóc a Barcelona 9 setmanes després, un diumenge a les 8:40 del matí. Home sweet home.

<>

The time had come to leave New Haven. At 9 o'clock in the morning, after saying goodbye to the Genns, I left  to go take the shuttle van that had to take me to John Fitzerald Kennedy airport in New York. And for the first time since my arrival, it was raining for real, just when I had no more hands to hold the umbrella. Anyways, the bus did not take long to get there and I could wait for it under cover.

At the airport, after the security control (c'mon only one to go!) I connect to the Internet through Skype (which rocks) and I watch the NFL while I wait for boarding. The plane takes my from coast to coast. When the clouds and the light allow, the view is amazing: the central regions of the country are covered in snow after the heavy snowfalls of the last few day.

The taxi driver that takes me to the hotel from the airport tells me some things to visit in the city. Unfortunately I will only have half a day to do some siteseeing and it will have to be in the city so I can already forget about the giant trees, a real shame. The hotel is fine and the room too, I leave you some pics here (or above). The next day someone tells me that my hotel is at the limit of a not very secure area. The truth is that on the way to the meeting venue, some 10 minutes walking, one can see a sharp change from a quite depressed area, buildings in bad conditions and homeless people, to the downtown area, tall buildings, malls, executives and so on. Anyways, at no time did I feel like being in a dangerous zone.

The meeting was like any other but at a larger scale. From Monday to Thursday I attend every day, with more or less luck/interest in the sessions. On Monday I am already done with my poster presentation. Friday comes and I just go to the meeting to grab something to eat for breakfast. This week in San Fran has seen the worst diet of my entire stay in the States.  However it gave me the chance to taste an American hamburger, an American pie and a muffin which add up to the hot dog, the pizza and others that you can read about on previous posts.

My plan was to take the cable car and go see Lombard Street, but they only accept payment in cash for the tickets and I haven't enough left. So I will have to look at them from the sidewalk while I climb the city hills. Before though, a homeless offers my a newspaper, Street Sheet,  for one dollar. I have some change, less than a dollar, but he gives it to me anyway. As I had already noticed, the city has a huge number of people living in the street, according to Street Sheet around 12,000. After walking for half an hour up the slopes I get to my destination, a very curious steep street one-block long and consisting of hairpin turns. I show you some photos here, but you may have already seen it on some movie.

In the afternoon I just have to get ready for the way back trip to Barcelona, I decided not to go to sleep. The taxi driver that takes me to the airport tells me about a Mystery Spot: a place where you mesure your height, you cross a threshold and when you check your height again the results is different. A posteriori, with some research through the net, I've learnt that Mystery Spots are common in the US... and that there is an explanation for them. He also told me about some place in Italy where cars seem to go up the road when left in neutral... this taxi driver is a real goldmine and a master of international esoterism. At the airport and after the security control (the last one!) I get really hungry and I devour a Kit Kat King Size (basically two regular Kit Kats put together). At the same shop I see a Bicycle card deck (the Heraclio Fournier of the US) and obviously I buy it. From here to Barcelona, not much apart from long hours of plane sleeping, watching bad movies, eating and occasionally translating (together with the guy siting at my right) for an American tourist and a Chilean woman living in Barcelona that have trouble understanding each other but insist on trying to communicate (specially the latter).  The former boasts about her daughter who studies at ESADE. Finally the long awaited moment arrives, we get out of the plane, I'm in Barcelona 9 weeks later, a Sunday at 8:40 am. Home sweet home.

Capde a Boston - Weekend in Boston

Una cosa estava clara, si anava als Estats Units, anava a un partit de la NBA. Només quedava decidir si anar a veure els New York Knicks o els Boston Celtics. Les dues ciutats estan aproximadament a la mateixa distància de New Haven. Boston una mica més lluny però tenen el segon millor equip de la lliga (la temporada passada si més no) i tenen a l'inimitable Shaquille O'Neal. El partit escollit va ser el Celtics - Bulls. El principal problema que se'm plantejava era què fer després del partit, que acabaria cap a les onze de la nit. En realitat més que un problema va ser una sort perquè vaig poder dormir al sofà de l'apartament d'una amiga, dues nits. I així és com va ser possible el meu cap de setmana a Boston.

El divendres 3 de desembre vaig sortir més aviat de la feina, amb una bossa per la roba, la carmanyola amb menjar que no volia deixar a la nevera i l'ordinador. Després de dues hores i mitja de tren i de tres quarts d'hora de metro carregat de gent fins al límit, vaig arribar a casa la Lia. Era la primera vegada que ens veiem en persona, coses que té l'era d'Internet. Tal com vaig arribar, ja pràcticament havia de marxar per no fer tard al partit. Em va ensenyar on podia dormir (hi havia 3 sofàs), em va donar les claus i després de deixar els "trastos" per allà vaig sortir pitant per la porta, no sense donar les gràcies, que un servidor té una educació. Vaig fer dues passes al replà, em vaig girar i vaig tornar a entrar. Una mica més i em deixo la confirmació de la compra de l'entrada.

El partit va estar molt bé, podeu veure'n imatges a la secció de Videos i un breu comentari a l'apartat d'Històries Curtes. Així com el partit de football em va donar l'oportunitat de menjar-me el primer hot dog, el partit de bàsquet em va servir per poder menjar la meva primera pizza americana, de pepperoni i molt bona. Acabat el partit, cap a l'apartament. Allà em vaig trobar amb les restes d'un començament de festa: gots, cerveses i altres begudes. Abans d'anar a dormir i després de comprovar que a Massachussets no és delicte jugar a poker per internet, em vaig servir un culet de rom i vaig fer unes quantes mans.

L'endemà al matí la Lia em va recomanar unes quantes coses per fer per aprofitar el dissabte. Per començar el parc Boston Common, amb estany glaçat inclós on la gent va a patinar, Frog Pond. Els esquírols de Boston són molt més confiats que els de New Haven. Després vaig seguir passejant pel centre: vaig visitar un cementiri molt petit al mig de la ciutat (n'hi ha uns quants), vaig veure el City Hall (molt lleig) i molts altres edificis més bonics, vaig arribar fins al port, vaig veure unes foques a l'aquarium i vaig visitar el  Fanueil Market. Allà vaig poder degustar el Clam Chowder in Bread Bowl, menjar típic mooolt bo. Per la tarda, vaig anar a fer una volta pel campus de Harvard i després pel del MIT. Quan vaig arribar a aquest últim  però, ja s'havia fet tard i fosc i vaig decidir que era hora de retirar-se. Arribat a casa, després de tot el dia amunt i avall vaig tornar a fer unes mans abans d'anar al sofà. Vam estar veient The Fresh Prince of Bel-Air: la veritat és que hi ha acudits que no sé com els tradueixen. En tot cas, Carlton és el millor.

Diumenge al matí vaig intentar llevar-me a una hora decent però ja se sap, massa factors en contra: anar a dormir tard, diumenge, mini-vacances. El museu del MIT haurà d'esperar. De totes maneres, el dilluns següent, el Jun, que havia estat al MIT, va destacar-ne la botiga de souvenirs, així que tot i que jo no ho sabia en aquell moment, no va ser una gran pèrdua. En canvi, el primer que em va preguntar quan li vaig comentar que havia estat a Boston va ser si havia anat al Museum of Fine Arts. Doncs sí, sí que hi havia anat. Abans però, vam anar a fer un brunch. Molt autèntic i molt bo. (hot dog, pepperoni pizza i brunch, ja "només" falta hamburguesa, muffin, pie,..). Amb tots els bàrtols per anar directament a l'estació a buscar el tren de tornada, vam anar cap al museu. Odissea: perseguim el bus que se'ns escapa, millor dit el conductor no ens espera, però bé això és un clàssic a totes les grans ciutats. Després d'una estona d'esperar decidim anar caminant i agafar un taxi si en veiem algun. Just quan estem parlant amb un taxista que ens diu que està esperant algú, ens avança altre cop el nostre bus. Torna a córrer. Aquest cop els déus dels semàfors i dels conductors d'autobús estan de part nostra. El conductor ens obre la porta mentre està parat al semàfor, cosa prohibida a Boston igual que a Barcelona. El museu molt bé, enorme, inacabable amb les dues hores curtes que tenim abans que tanquin. Aquí us deixo un mite grec que vaig (re)descobrir gràcies al museu (si heu llegit Harry Potter, hi ha una part que us resultarà familiar). Tanquen el museu i em toca anar marxant, cap a New Haven falta gent. Gran cap de setmana a Boston!

<>

One thing was for sure, if I was going to the United States, I was going to an NBA game. The only thing to decide was whether I was going to see the New York Knicks or the Boston Celtics.  The distance  from New Haven to both cities is approximately the same. Boston is slightly farther away but they have the second best team in the league (at least of the last season) and the inimitable Shaquille O'Neal. The chosen game was Celtics - Bulls. The major problem I was facing was what to do after the game, which would end around 11 pm. Actually far from being a problem it was more of a very good chance because I was able to crash on a friend's apartment, two nights. And this is how my weekend in Boston was possible.

On Friday the 3^rd of December, I left work sooner with a bag for my clothes, my lunch box with some food I didn't want to leave in the fridge and my laptop. After two hours and a half of train and 45 minutes of subway full to the top with people, I arrived at Lia's place. It was the first time we met each other in person, the Internet era, you know. I had to leave as soon as I arrived not to be late for the game. She showed me where I could sleep (there were 3 sofas), gave me the keys and having left my stuff there, I went for the door, not without thanking her, dude has an education. I made two steps on the landing, I turned around and I went in again. Almost forgot the ticket purchase confirmation.

The game was awesome, you can see some images at the Videos section and a brief comment at Short Stories. Just like the football game gave me the chance to eat my first hot dog, the NBA game provided the opportunity to taste my first American pizza, pepperoni and very good flavour. The game finished, I head to the apartment. There I found the leftovers of the start of a party: glasses, beer and other beverages. Before going to sleep and after making sure that online poker is not illegal Massachusetts, I poured myself a glass of rum and I played a few hands.

The next day morning, Lia recommended some things to do to make the best of the Saturday. To begin with, the Boston Common park, with its frozen pond where people go ice-skating, Frog Pond. The squirrels in Boston are far more trusting than those in New Haven. Afterwards I continued walking around downtown: I visited a very small cementry in the middle of the city (there are several similar cementries), I saw the City Hall (total agreement: very ugly building) and lots of other buildings way more beautiful, I got to the port, I saw some seals at the aquarium and I visited Fanueil Market. There I was able to taste the Clam Chowder in a Bread Bowl, veeery tasty typical dish. In the afternoon, I went to take a walk around the Harvard campus and later to the MIT one. When I got to the latter however, it was already late and dark, so I decided that it was about time to go back. At the apartment, after the whole day going up and down the city I played some hands again before going to sofa. But first we watch the Fresh Prince of Bel-Air: sincerely I dont see how they managed to translate some gags. Anyway, Carlton is the best.

On Sunday morning I tried to wake up at a decent hour but it is general knowledge, too many factors against me: going to sleep late, Sunday, mini-holidays. The MIT museum will have to wait. However the following Monday, Jun, who had been at the MIT, highlighted its souvenir's shop, so even if I didn't know it at that time, it wasn't a great miss. Alternatively, the first thing he asked me when I told him about my trip to Boston was if I had been to the Museum of Fine Arts. Well yes, yes I had. But before we had brunch. Very authentic and  yummy. (hot dog, pepperoni pizza and brunch, "only" missing a hamburger, muffin, pie,..) With all my stuff to go directly to the station to take the train back, we went to the museum. Odyssey: we run behind a bus which scapes us, or more accurately the driver doesn't wait for us, but well this is a classic in all big cities. After a time waiting we choose to keep walking and take a taxi if we happen to find one. Just when we are talking to a taxi driver that tells us he is waiting for someone, the next bus runs passed us again. Run again. This time de gods of traffic lights and bus drivers are on our side. The drivers lets us in while stopped at a traffic light which is forbidden in Boston as well as in Barcelona. The museum is great, huge, impossible to be fully seen in the less than two hours left before it closes. Here I leave you a greek myth which I (re)discovered thanks to the museum (if you have read Harry Potter, there is something that will sound familiar). The museum closes and it is time for me to get going to New Haven. Great weekend in Boston!

East Rock Park

"East Rock Park" és el parc on he anat a córrer uns quants cops mentre no ha fet molt fred (només tinc pantalons curts d'esport, a Barcelona no cal més). Està a la cantonada oposada a la de casa meva. Fa uns dies vaig decidir anar-hi a passejar per fer unes quantes fotografies i videos i penjar-ho aquí al blog. Les fotografies les podeu trobar aquí a sota i els videos a la secció Videos. Espero que us agradin i si us ve de gust deixeu un comentari dient quina és la vostra preferida o qualsevol cosa que us passi pel cap.

<>

East Rock Park is where I have gone jogging a few times while it hasn't been too cold (I only have sport shorts, in Barcelona that's all you need really). It is just at the opposite corner of my place. Some days ago I decided to go to the park for a walk and to take some photos and to make some videos to put them here on the blog. You can find the pictures below and the videos in the Videos section. I hope you enjoy them and if you feel like leave a comment saying which one is your favourite or whatever crosses your mind.