New York City

La ciutat de Nova York. Ciutat de ciutats. Aquest és el pensament que em passa pel cap tot just llevat el dimarts dia 26 d'octubre. És el dia de la meva primera visita a Nova York i tinc una sensació que no recordo haver tingut abans. Em fa il·lusió, estic emocionat de pensar que posaré els peus en aquesta gran ciutat. Encara que el motiu/excusa per la visita sigui anar al consulat per inscriure'm al registre com a temporalment resident a l'estranger per així poder votar el 28-N per correu. Les poques eleccions i demés oportunitats de participar democràticament que tenim s'han d'aprofitar. Encara que només sigui per unes hores que no em permetran sortir de Manhattan. Surto de casa amb el temps just per arribar a agafar el tren que tenia pensat. Arribo a l'estació amb 1 minut de marge i compro el bitllet a una velocitat digne d'un autòcton. Corro per un passadís subterrani fins al fons de tot, el meu tren surt de la última vía la 14, un gran número, però massa lluny per arribar a temps. Perdo el tren per 30 segons, una noia que baixa per les escales de l'andana cap al túnel m'informa: "Just left". No passa res, no tinc pressa. Així tinc temps de comprovar que he comprat bé el bitllet: bingo. Una de dos. No està malament. Torno cap al vestíbul de l'estació i aprofito per llegir i fer feina. Un quart d'hora abans de l'hora de sortida em dirigeixo cap a la vía 14. A l'andana no hi ha ningú. Falten 7 minuts perquè surti el tren i ni una ànima. Afortunadament se m'encèn una llumeta, corro pel passadís (que aquestes alçades ja em sé de memòria) fins al vestíbul per comprovar la via: 8. I torno a córrer pel passadís. Arribo a l'andana i allà s'està esperant el tren que no triga gaire a sortir. Aquest cop amb mi a dins.

Després d'unes 2 hores de viatge, entrem a Nova York pel Bronx. "E'to e' el Bronx". Típiques cases i carrers antics de moltes pel·lís. Amb les seves escales d'incendi als laterals de les façanes. No tan típics edificis d'apartaments altíssims, enormes, un al costat de l'altre. Molts i idéntics. I entremig, pistes de bàsquet. Sembla que n'hi hagi una a cada carrer. Estaria bé això a Barcelona. Arribem a la Grand Central Terminal, estació de trens antíquissima i mítica. Em costa una mica trobar el metro i quan el trobo m'he d'esperar 10 minuts a que arribi. Però realment s'ho val i això que he de baixar a la següent: només pujar un grup de 4 nois es presenten als passatgers del vagó: "If we touch you, we pay you". El vagó és molt més petit que els de Barcelona. De l'estil dels metros de Londres, Berlín o París, estret. El seu espectacle és una barreja d'acrobàcies gimnàstiques i breakdance. Espectacle realment espectacular. Però no tinc ni temps ni espai per treure la càmera i ja he de baixar.

Surto del metro a la 59 i giro a l'esquerra per Lexington fins arribar a la 58. En ple Manhattan. Els edificis són tots gratacels. El meu també. Pujo fins a la 30a planta. Segurament he estat a més alçada, però mai he estat a una planta amb un número tan alt. El consulat és molt millor del que em pensava, l'atenció és molt correcte. M'he d'anar a fer una fotografia de carnet. Altra cop ascensor cap avall. 16.33$ per 4 fotos de carnet (això sí, mida americana, unes 2-3 vegades més grans). Altra cop cap amunt. L'ascensor probablement és també el més ràpid que he fet servir mai. S'apropa a la sensació a l'estómac que produeix l'Aladino. Entrego la foto, omplo 3 documents i fora.

Les 13:00, hora de dinar i m'encamino cap a Central Park. I per analogia amb el primer pensament del dia: Parc de parcs. Compro un plat de shawarma amb amanida i arrós i una aigua. A la primera cantonada, una botiga de Victoria's Secret (no em demaneu com ho he fet perquè quedi com ha quedat). Fa com a molt dos dies que vaig veure l'episodi de "How I met you mother" on en Barney i en Ted assisteixen a la festa d'aquesta marca. Com tota la resta, molt grossa. Una mica més endavant una senyora reparteix paperets als vianants. "Suits on offer". Altre cop referència a "How I met your mother". Finalment arribo a la meva destinació. M'encanten els parcs. M'encanta poder seure a menjar-me el dinar envoltat d'arbres, gespa, aigua i uns quants esquirols. Acabo i em poso a passejar sense rumb fins que arribo a una petita pendent on jeuen unes quantes persones. M'encanta fer la migdiada sota un arbre, sobre la gespa, al costat d'un estany i amb uns quants esquirols. Em desperto al cap de 5-10 minuts i és hora d'anar a buscar el tren de tornada i aprofitar per contemplar l'estació que segons una pàgina web del Times mereix una ullada. Aquest cop no tinc sorpreses amb els trens i les vies. Fins la propera NYC.

<>

New York City. City of cities. This is the thought that runs through my mind short after waking up on Tuesday 26^th of October. It is the day of my first visit to New York City and I have a feeling that I don't remember having had before. I am thrilled and excited about setting foot on this big city. Even when the reason/excuse is the visit to the consulate to register as a temporary resident abroad so that I am able to vote on the 28^th of November by mail. The few elections and other oportunities to democratically participate that we are given should be used. Even if it is only for a few hours that will not allow me to go anywhere outside Manhattan. I go out with just enough time to catch the train I had planned to take. I get to the station with 1 minute left and I buy the ticket at the speed worthy of a New Haven citizen. I run along an underground passage to its very end, my train leaves from the last track number 14, good number, but too far away to get there on time. I miss my train by 30 seconds, a girl going down the stairs from the platform to the tunnel, gives me the bad news: "Just left". It's alright, I am not in a rush. Now I have time to check that I bought the right ticket: bingo. One out of two. Not bad. I head back to the station hall and spend my time reading and doing some work. Fifteen minutes before the departure time I walk to track 14 again. At the platform there is no one to be seen. Only 7 minutes left for the train to leave and not a soul. Luckily enough a thought pops in my head, I run along the tunnel (that I already know by heart) to the hall to check the track: 8. And I run once again along the tunnel. I get to the right platform and there is waiting the train which leaves short after. This time with me inside.

After a couple hours travel, we enter New York at The Bronx. "E'to e' el Bronx". Typical ancient houses and streets featuring in lots of movies. With their fire escapes on the laterals. Not so typical very high apartment buildings, huge, side by side. A lot and identical. And in between streetbasketball courts. It is almost as if there was one in each street. It would be awesome having that in Barcelona. We arrive at Grand Central Terminal, ancient and mytical train station. It takes me a while to find the subway and when I find it I have to wait 10 minutes for it to arrive. But it is totally worth it, although I have to get off at the next station: immediately after getting in, a group of 4 guys introduce themselves to the passengers in the coach: "If we touch you, we pay you". The coach is way smaller than those of Barcelona. Similar to the subways of London, Berlin or Paris, narrow. Their show is a mixture of gimnastics and breakdance. Really spectacular spectacle. But I don't have time nor room to take out the camera and I already have to get off.

I get out of the subway at the 59th and turn left on Lexington to get to the 58^th. In the middle of Manhattan. All buildings are skyscrapers. Mine as well. I take the elevator to the 30^th floor. I have probably been at a greater height but I have definitely never been at a floor with a number so high. The consulate is much better than I expected, the treatment is very correct. I have to go get me a passport photo. Down in the elevator again. $16.33 for 4 passport photos (though american size, some 2-3 times bigger). Up I go again. The elevator is probably the fastest I have ever used. It almost produces the same feeling in you stomach than the Aladino. I hand in the photo, fill in 3 forms and out.

1:00PM, time to have lunch and I head to Central Park. And by analogy with the first thought of the day: Park of parks. I buy a shawarma platter with salad and rice and a water bottle. At the first corner, a Victoria's Secret shop. No more than 2 days ago I watched an episode from "How I met you mother" in which Barney and Ted attended a party of this brand. Only a little farther on a woman hands out leaflets. "Suits on offer". Again a reference to "How I met your mother". Finally I arrive at my destination. I love parks. I love being able to sit down to eat my lunch surrounded by trees, grass, water and some squirrels. I finish and I start walking around with no definite course until I get to a slight slope where some people lie down. I love a quick nap under a tree, on the grass, by a pond and with some squirrels. I wake up after 5-10 minutes and it is time to go catch the return train and take the opportunity to contemplate the station that, according to a website by The Times, deserves a look. This time no surprises with trains and tracks. Till next time NYC.