Capde a Boston - Weekend in Boston

Una cosa estava clara, si anava als Estats Units, anava a un partit de la NBA. Només quedava decidir si anar a veure els New York Knicks o els Boston Celtics. Les dues ciutats estan aproximadament a la mateixa distància de New Haven. Boston una mica més lluny però tenen el segon millor equip de la lliga (la temporada passada si més no) i tenen a l'inimitable Shaquille O'Neal. El partit escollit va ser el Celtics - Bulls. El principal problema que se'm plantejava era què fer després del partit, que acabaria cap a les onze de la nit. En realitat més que un problema va ser una sort perquè vaig poder dormir al sofà de l'apartament d'una amiga, dues nits. I així és com va ser possible el meu cap de setmana a Boston.

El divendres 3 de desembre vaig sortir més aviat de la feina, amb una bossa per la roba, la carmanyola amb menjar que no volia deixar a la nevera i l'ordinador. Després de dues hores i mitja de tren i de tres quarts d'hora de metro carregat de gent fins al límit, vaig arribar a casa la Lia. Era la primera vegada que ens veiem en persona, coses que té l'era d'Internet. Tal com vaig arribar, ja pràcticament havia de marxar per no fer tard al partit. Em va ensenyar on podia dormir (hi havia 3 sofàs), em va donar les claus i després de deixar els "trastos" per allà vaig sortir pitant per la porta, no sense donar les gràcies, que un servidor té una educació. Vaig fer dues passes al replà, em vaig girar i vaig tornar a entrar. Una mica més i em deixo la confirmació de la compra de l'entrada.

El partit va estar molt bé, podeu veure'n imatges a la secció de Videos i un breu comentari a l'apartat d'Històries Curtes. Així com el partit de football em va donar l'oportunitat de menjar-me el primer hot dog, el partit de bàsquet em va servir per poder menjar la meva primera pizza americana, de pepperoni i molt bona. Acabat el partit, cap a l'apartament. Allà em vaig trobar amb les restes d'un començament de festa: gots, cerveses i altres begudes. Abans d'anar a dormir i després de comprovar que a Massachussets no és delicte jugar a poker per internet, em vaig servir un culet de rom i vaig fer unes quantes mans.

L'endemà al matí la Lia em va recomanar unes quantes coses per fer per aprofitar el dissabte. Per començar el parc Boston Common, amb estany glaçat inclós on la gent va a patinar, Frog Pond. Els esquírols de Boston són molt més confiats que els de New Haven. Després vaig seguir passejant pel centre: vaig visitar un cementiri molt petit al mig de la ciutat (n'hi ha uns quants), vaig veure el City Hall (molt lleig) i molts altres edificis més bonics, vaig arribar fins al port, vaig veure unes foques a l'aquarium i vaig visitar el  Fanueil Market. Allà vaig poder degustar el Clam Chowder in Bread Bowl, menjar típic mooolt bo. Per la tarda, vaig anar a fer una volta pel campus de Harvard i després pel del MIT. Quan vaig arribar a aquest últim  però, ja s'havia fet tard i fosc i vaig decidir que era hora de retirar-se. Arribat a casa, després de tot el dia amunt i avall vaig tornar a fer unes mans abans d'anar al sofà. Vam estar veient The Fresh Prince of Bel-Air: la veritat és que hi ha acudits que no sé com els tradueixen. En tot cas, Carlton és el millor.

Diumenge al matí vaig intentar llevar-me a una hora decent però ja se sap, massa factors en contra: anar a dormir tard, diumenge, mini-vacances. El museu del MIT haurà d'esperar. De totes maneres, el dilluns següent, el Jun, que havia estat al MIT, va destacar-ne la botiga de souvenirs, així que tot i que jo no ho sabia en aquell moment, no va ser una gran pèrdua. En canvi, el primer que em va preguntar quan li vaig comentar que havia estat a Boston va ser si havia anat al Museum of Fine Arts. Doncs sí, sí que hi havia anat. Abans però, vam anar a fer un brunch. Molt autèntic i molt bo. (hot dog, pepperoni pizza i brunch, ja "només" falta hamburguesa, muffin, pie,..). Amb tots els bàrtols per anar directament a l'estació a buscar el tren de tornada, vam anar cap al museu. Odissea: perseguim el bus que se'ns escapa, millor dit el conductor no ens espera, però bé això és un clàssic a totes les grans ciutats. Després d'una estona d'esperar decidim anar caminant i agafar un taxi si en veiem algun. Just quan estem parlant amb un taxista que ens diu que està esperant algú, ens avança altre cop el nostre bus. Torna a córrer. Aquest cop els déus dels semàfors i dels conductors d'autobús estan de part nostra. El conductor ens obre la porta mentre està parat al semàfor, cosa prohibida a Boston igual que a Barcelona. El museu molt bé, enorme, inacabable amb les dues hores curtes que tenim abans que tanquin. Aquí us deixo un mite grec que vaig (re)descobrir gràcies al museu (si heu llegit Harry Potter, hi ha una part que us resultarà familiar). Tanquen el museu i em toca anar marxant, cap a New Haven falta gent. Gran cap de setmana a Boston!

<>

One thing was for sure, if I was going to the United States, I was going to an NBA game. The only thing to decide was whether I was going to see the New York Knicks or the Boston Celtics.  The distance  from New Haven to both cities is approximately the same. Boston is slightly farther away but they have the second best team in the league (at least of the last season) and the inimitable Shaquille O'Neal. The chosen game was Celtics - Bulls. The major problem I was facing was what to do after the game, which would end around 11 pm. Actually far from being a problem it was more of a very good chance because I was able to crash on a friend's apartment, two nights. And this is how my weekend in Boston was possible.

On Friday the 3^rd of December, I left work sooner with a bag for my clothes, my lunch box with some food I didn't want to leave in the fridge and my laptop. After two hours and a half of train and 45 minutes of subway full to the top with people, I arrived at Lia's place. It was the first time we met each other in person, the Internet era, you know. I had to leave as soon as I arrived not to be late for the game. She showed me where I could sleep (there were 3 sofas), gave me the keys and having left my stuff there, I went for the door, not without thanking her, dude has an education. I made two steps on the landing, I turned around and I went in again. Almost forgot the ticket purchase confirmation.

The game was awesome, you can see some images at the Videos section and a brief comment at Short Stories. Just like the football game gave me the chance to eat my first hot dog, the NBA game provided the opportunity to taste my first American pizza, pepperoni and very good flavour. The game finished, I head to the apartment. There I found the leftovers of the start of a party: glasses, beer and other beverages. Before going to sleep and after making sure that online poker is not illegal Massachusetts, I poured myself a glass of rum and I played a few hands.

The next day morning, Lia recommended some things to do to make the best of the Saturday. To begin with, the Boston Common park, with its frozen pond where people go ice-skating, Frog Pond. The squirrels in Boston are far more trusting than those in New Haven. Afterwards I continued walking around downtown: I visited a very small cementry in the middle of the city (there are several similar cementries), I saw the City Hall (total agreement: very ugly building) and lots of other buildings way more beautiful, I got to the port, I saw some seals at the aquarium and I visited Fanueil Market. There I was able to taste the Clam Chowder in a Bread Bowl, veeery tasty typical dish. In the afternoon, I went to take a walk around the Harvard campus and later to the MIT one. When I got to the latter however, it was already late and dark, so I decided that it was about time to go back. At the apartment, after the whole day going up and down the city I played some hands again before going to sofa. But first we watch the Fresh Prince of Bel-Air: sincerely I dont see how they managed to translate some gags. Anyway, Carlton is the best.

On Sunday morning I tried to wake up at a decent hour but it is general knowledge, too many factors against me: going to sleep late, Sunday, mini-holidays. The MIT museum will have to wait. However the following Monday, Jun, who had been at the MIT, highlighted its souvenir's shop, so even if I didn't know it at that time, it wasn't a great miss. Alternatively, the first thing he asked me when I told him about my trip to Boston was if I had been to the Museum of Fine Arts. Well yes, yes I had. But before we had brunch. Very authentic and  yummy. (hot dog, pepperoni pizza and brunch, "only" missing a hamburger, muffin, pie,..) With all my stuff to go directly to the station to take the train back, we went to the museum. Odyssey: we run behind a bus which scapes us, or more accurately the driver doesn't wait for us, but well this is a classic in all big cities. After a time waiting we choose to keep walking and take a taxi if we happen to find one. Just when we are talking to a taxi driver that tells us he is waiting for someone, the next bus runs passed us again. Run again. This time de gods of traffic lights and bus drivers are on our side. The drivers lets us in while stopped at a traffic light which is forbidden in Boston as well as in Barcelona. The museum is great, huge, impossible to be fully seen in the less than two hours left before it closes. Here I leave you a greek myth which I (re)discovered thanks to the museum (if you have read Harry Potter, there is something that will sound familiar). The museum closes and it is time for me to get going to New Haven. Great weekend in Boston!