Football at Yale Bowl

S'apropava el meu segon cap de setmana a New Haven i vaig decidir anar a veure un partit de futbol americà dels Yale Bulldogs, l'equip de la universitat. I vaig fer el passarell. El dia abans vaig comprar l'entrada per internet. L'endemà vaig baixar cap al centre de la ciutat a buscar l'autobús. Els bitllets d'autobús (un d'anada i un altre de tornada) més que bitllets són fitxes rodones semblants a una moneda petita o a les fitxes dels parcs d'atraccions d'abans. Fins al moment, la dona que me'ls va vendre és la persona que més m'ha costat entendre amb diferència. Tot i així, vaig aconseguir captar/deduir el més essencial: a la cantonada en 5-10 minuts, bus F6. El conductor molt amable m'avisa quan haig de baixar. Segueixo grups i persones disperses que caminen en la mateixa direcció. A l'entrada a l'estadi, una noia em pregunta: "Are you a student?". La meva resposta és dubitativa, no (només) per l'idioma sinó perquè realment no consto com a estudiant de Yale sinó com a visitant d'un professor. Però a la noia de la porta li sembla suficient la meva paraula i em deixa entrar. Podeu imaginar que l'entrada no em va fer falta. El partit molt bé, molt autèntic, molt americà i molt emocionant fins al final ("down to the wire" com diuen aquí). Fins i tot hi havia un "speaker" que anava comentant les jugades (amb poca gràcia això sí) i que en un moment va anunciar el lloc de sortida dels busos gratuïts per als estudiants de Yale per tornar cap a New Haven. Així que, com podeu imaginar, encara em queda un CTTransit Bus Coin. Per cert, va guanyar Yale (31) a Columbia (28) i l'esdeveniment també va servir perquè em mengés el meu primer Hot Dog, força bo.

Podeu veure imatges del partit a la secció de Videos. Com em comentava una amiga el dia que els vaig penjar, hi ha més videos de les animadores que del partit en sí. S'ha de dir també que per a mi és més novetat que hi hagi animadores que no pas veure un partit universitari. A més, com li deia a l'amiga, el video més llarg és el dedicat a la banda de música, que té un repertori que inclou: la banda sonora del Tetris, un dels èxits de Lady Gaga "Bad Romance", la banda sonora de "El Senyor dels Anells": "The bridge of Khazad Dum" i "American Idiot" de Greenday. Alguns d'aquests temes els podeu escoltar al video de l'espectacle que van fer a la mitja part o als videos de les animadores.

<>

My second weekend in New Haven was approaching and I decided to go to a football game of Yale Bulldogs, the university team. And I proved I was a novice. The day before I bought the ticket on the Internet. The next day a went downtown to take the bus. The bus tickets (round trip) are not actual tickets but small coins or chips like those used in old amusement parks. To the present moment, the women who sold them to me is the person I have had more trouble understanding by far. However, I managed to get the essential: corner, 5-10 minutes, bus F6. The driver kindly told me when to get off. I follow scattered groups and people that head in the same direction. At the entrance of the stadium, a girl ask me: "Are you a student?". My answer is doubtful, not (only) because of the language but because I am really not registered as I student at Yale but as the visitor of a professor. However, the girl at the entrance seems satisfied with my word and lets me in. You can imagine that my ticket was useless. The game was great, very authentic, all American and exciting till the end ("down to the wire"). There was even a speaker that announced the plays (not very amusing though) and that at a certain moment explained where the free buses for Yale students would depart from to get back to New Haven. So, as you can imagine again, I still have a CTTransit Bus coin left. By the way,Yale (31) beat Columbia (28) and the event also provided the occasion to eat my first Hot Dog, good enough.

You can see some pictures and videos of the game in the Videos section. Like a friend of mine said the day I uploaded them, there are more videos featuring the cheerleaders than the game itself. It needs to be said that for me is more of a novelty the presence of cheerleaders at a university game than going to a university game. Moreover, as I told my friend, the longest video is devoted to the music band, that has a repertoire including the soundtrack of Tetris, one of Lady Gaga's hits, Bad Romance, the soundtrack of The Lord of the Rings: "The bridge of Khazad Dum" and "American Idiot" by Greenday. You can listen to some of these songs in the video of the half-time show or the videos of the cheerleaders.

1a setmana - 1st week

La primera setmana ja ha passat i me n'adono a mitjans de la segona. Diumenge 17 vaig arribar cap a quarts de 3 (Eastern Standard Time, quarts de 9 a BCN). El meu tutor aquí em va venir a buscar a l'aeroport JFK, tot un detall. 2 hores de viatge en cotxe per començar a conèixer-se (o conèixe's en dialecte barceloní), per escoltar dues vegades i mitja un CD i per contemplar el mític skyline de New York City i l'estadi dels Yankees. Però la seva hospitalitat no es va acabar aquí. Un servidor n'hagués tingut prou amb arribar a la seva nova casa, desempaquetar quatre coses, sopar qualsevol cosa i anar al llit. El Jun (és japonés, es pronuncia tal com es llegeix en català) tenia un altre pla. Em va portar a sopar amb la seva dona i els seus dos fills a un restaurant de tapes de nom Barcelona (hi ha nens petits que saben comportar-se quan van a menjar a fora). Bé doncs com a casa, mai més ben dit. El cambrer es presenta: es diu Adrien. Què és això l'altre banda del toll o l'altre costat del mirall? Com que l'haviem posat al corrent del meu origen, al final del sopar es va interessar per la meva opinió: en general molt bé totes les tapes i gran varietat. Primer premi per les anxoves. Les patates braves necessiten millorar, no val qualsevol salsa picant i les patates si pot ser pelades. L'Adrien va prometre comentar-ho al cuiner. Eren quarts de 7 i a la son que anava en augment des de l'arribada s'hi havia afegit un lleuger maldecap. Hora de plegar veles. El Jun, en la seva línia hospitalària, m'acompanya de tornada a casa en cotxe. Habitació correcte: tele, wifi i bon llit. Decoració com a mínim curiosa: posters de Crepuscle (veure versió anglesa), "Believe Your Dreams" i "Happy Bunny Grid". Correu. Pijama. I a dormir.

L'endemà primer dia sencer a New Haven i moltes coses noves per descobrir al llarg de tota la setmana. Des de les més senzilles com les tasses del vàter: més allargades, més baixes, més aigua. La gent aquí canturreja també, però què canturreja? Britney Spears. Quina cançó? Última hora: m'han dit que a Espanya no es veu el video així que us ho hauré de dir: "Give me baby one more time".

L'aire és fresc i agradable de respirar. Els carrers són amples, les voreres també. La gespa, l'herba, els arbustos i els arbres ocupen qualsevol espai no transitable. Els colors de les fulles dels arbres són bonics, molt bonics, amb tons verds, grocs, marrons, ocres i vermellosos. I cada espai verd té els seus habitants en forma d'esquirols.

A la feina (Kline Geology Laboratory, Department of Geology and Geophysics) em col·loquen en un dels pocs cubicles buits que hi ha a la sala d'estudiants del departament. L'ambient molt, però que molt tranquil. És clar que amb la festa contínua que tenim muntada a BCN amb el meu company de despatx qualsevol cosa és tranquil·la. La gent força reservada, de moment he conegut a la Ping Hu, al cubicle del costat. Com el seu nom deixa entreveure és d'origen asiàtic. I no ho he contrastat però, segons les meves observacions, la comunitat més nombrosa a Yale és aquesta, l'asiàtica.

A les 12:00 el Jun em porta a dinar al Dinning Hall que es va transformar en biblioteca per al rodatge d'"Indiana Jones i el Regne de la Calavera de Cristall" (recordeu l'escena amb la moto al principi de la pel·lí?). Pel camí aprofita per indicar-me la localització (més a prop) d'unes parades de menjar ràpid (més barat) tailandés, mexicà i mediterrani oriental a les quals m'he abonat durant la resta de la setmana.

A part de tot això, la setmana l'he dedicada a explorar els tres supermercats més propers per quedar-me amb el millor, i a adquirir coses imprescindibles com l'adaptador per poder connectar el portàtil i altres aparells electrònics. Excepte el mòbil, el mòbil ha hagut d'esperar fins a la segona setmana. Però això ja és una història per la propera publicació. Fins llavors "Lux et Veritas".

<>

The first week is gone and I realize it half-way through the second one. On Sunday 17th I arrived around 2:30 PM (Eastern Standard Time, around 8:30 PM in BCN). My tutor here came to pick me up at the JFK airport, first nice one on his count. 2 hours by car to begin knowing each other, to listen two and a half times a CD and to contemplate the famous New York City skyline and the Yankees stadium. However his hospitality didn't stop there. Yours truly would have been happy just getting to my new home, unpacking a few things, having dinner and going to sleep. Jun (it's Japanese, it is pronounced just like [Joon]) had another plan. He invited me to have dinner with her wife and their two children to a tapas restaurant named Barcelona (there are little children that know how to behave properly when they go out to eat). Well then, it felt just like at home. The waiter introduces himself: his name is Adrien. Is this the other side of the pond or the other side of the mirror? As we let him know of my origin, at the end of the dinner he asked about my opinion: generally speaking all the tapas were pretty good and with great variety. The first prize for the Anchoves. The patatas bravas need to improve, not any spicy sauce works and the potatoes should be peeled. Adrien promised to pass the comment to the cooker. It was about 6:30 PM and feeling increasingly sleepy had been joint by a slight headache. Time to shut down. Jun, faithful to his hospitable line, drives me back home. The room is fine: TV, Wi-Fi and a good bed. Decor is at least curious: posters of Twilight, "Believe Your Dreams" and "Happy Bunny Grid" (see Catalan version). Mail. Pijama. And going to sleep.

Tomorrow first entire day in New Haven and lots of new stuff to discover all through the week. From the most simple things such as the "tassa de vàter": longer, lower, more water. People hums songs here too, but what do they hum? Britney Spears. What song? See video in Catalan version.

The air is fresh and pleasant to breath. The streets are wide, the sidewalks too. The lawn, the grass, the bushes and the trees occupy every impassable space. The colours of tree leaves are beautiful, very beautiful, with green, yellow, brown, ocher and reddish shades. And each green space has its inhabitants in the form of squirrels.

At work (Kline Geology Laboratory, Department of Geology and Geophysics) they put me in one of the few free cubicles left in the students room. The atmosphere is very very quiet. Of course with the non-stop party we have going on in BCN with my office mate, everything seems quiet. People is quite reserved, so far I have met Ping Hu, from the nearby cubicle. As her name suggests, she is of Asian origin. And I have not cross-checked this but, according to my observation, the largest comunity in Yale is this one, the Asian.

At 12:00 PM Jun takes me to have lunch at the Dinning Hall which turned into a library for the shooting of "Indiana Jones and the Kingdom of the Crystal Skull" (remember the scene with the motorcycle at the beginning of the movie?). On the way, he gives me the directions (closer) to a group of fastfood streetside vendors (cheaper) including Thai, Mexican and Eastern Mediterrenian to which I have been going for the rest of the week.

Apart from all this, I have devoted the week to explore the three closest supermarkets to pick the best one, and to purchase essential stuff such as an adapter to be able to connect my laptop and other electronic devices. Except the cell phone, the cell phone needed to wait until the second week. But that's already a story for the next post. Till then "Lux et Veritas".